lunes, 11 de mayo de 2015

ALIMENTACIÓ SALUDABLE.RESUMEIX ELS 2 ARTICLES A UN FULL PER UNA CARA

ARTICLES A LLEGIR PER RESUMIR :

 1-.
Els hidrats de carboni
Los carbohidratos son los que aportan la mayor parte de calorías ( y por tanto energia) para el correcto funcionamento del cuerpo. Los carbohidratos se encuentran en todos los alimentos desde el azúcar hasta el pan. Existen los carbohidratos simples y los complejos. Los carbohidratos simples son más fáciles de descomponer para el cuerpo, por lo que te aportarán un rápido suministro de energía. Los carbohidratos complejos tardan más en descomponerse en el cuerpo. Son una mejor fuente de energía con el tiempo, del mismo modo que tu tronco está encendido durante más tiempo y es una mejor fuente de energía.
Los carbohidratos complejos que se encuentran en los productos integrales son los más beneficiosos para el cuerpo. Ejemplos de carbohidratos complejos incluyen el pan integral, las patatas, el arroz integral, la avena y los frijoles. Los expertos afirman que casi la mitad de las calorías diarias provienen de los carbohidratos.

Las Grasas
Por lo que se refiere a las grasas, éstas son otra fuente importante de calorías. En cantidades limitadas, las grasas son una fuente de combustible necesaria y cumplen otras funciones importantes para la salud, como mantener la piel y el cabello saludables. Sin embargo, demasiadas grasas pueden provocar enfermedades cardíacas y otros problemas de salud.
Además, reemplazar los carbohidratos de tu dieta por grasas puede hacer que el cuerpo funcione más lento, ya que debe trabajar más para usar las grasas como energía. En general, las grasas no deben superar el 30% de las calorías diarias. Cuando sea posible, consume grasas insaturadas, como las que se encuentran en el aceite de oliva y las nueces. Estas grasas son mejores para el corazón(evita un exeso de carnes rojas o carnes preparadas). Los nutricionistas recomiendan que las proteínas aporten entre el 10% al 15% restante de las calorías diarias.
Las Proteínas
Las proteínas se encuentran en alimentos como la carne, los huevos, la leche y los frutos secos. Ten en cuenta que si bien las proteínas desempeñan un papel en el aumento de la masa muscular, un consumo excesivo no contribuye a fortalecer los músculos. Y los niveles altos de proteínas consumidas con el tiempo pueden ser peligrosos para la salud, dado que metabolizar el exceso de proteínas puede generar mucha carga en el hígado y los riñones.




2-.FIXA'T

La importància de realitzar 5 menjars al dia per evitar l’obesitat infantil: esmorzar a casa, esmorzar a mig matí, dinar, berenar i sopar.
Obesitat infantil: un de cada tres nens i nenes té excés de pes. Som un dels països amb més obesitat infantil del món.

A CASA ABANS D'ANAR A L'INSTITUT I BERENAR AL PATI:
L’esmorzar és una menjada important que es pot fer a casa o repartit entre la llar i l’escola.
Ha d’aportar, aproximadament, ha de ser un 25% de l’energia necessària del dia,

El primer esmorzar del dia ha d’incloure fruita fresca (en peça o macedònia preferiblement), làctic (un got de llet, un iogurt o un tros de formatge) i cereals (a escollir entre pa, torrades, musli, cereals d’esmorzar amb baix contingut en sucre i greixos no saturats com són els flocs de blat de moro i/o blat –cereals d’esmorzar integrals-; ocasionalment galetes o pa amb una cullaradeta d'oli d'oliva.
Beneficis derivats d’un esmorzar complet a casa: contribueix a l’adequat repartiment dels aliments al llarg del dia, predisposa a una major capacitat d’atenció a l’escola i afavoreix la regulació del pes corporal.
Per què cal fer 5 menjades al dia i no menys?
Fer 5 menjars al dia ens dóna energia de forma gradual i continuada; s’arriba al següent àpat amb menys gana i, per tant, s’eviten excessives ingestes calòriques. Ajuda a prevenir el sobrepès i l’obesitat perquè quan ens saltem àpats el cos interpreta que ha d’estalviar energia.
BERENAR AL PATI
A banda d’esmorzar a casa, s’ha de fer un esmorzar a mig matí. El millor és un entrepà petit (preferiblement de formatge, conserves de peix o gall dindi i una vegada a la setmana, com a màxim, embotit) o una barreta de cereals amb una peça de fruita.
Cal vigilar el consum de pastes i brioixeria ja que contenen sucres i greixos saturats que poden augmentar el colesterol i afavorir l’excés de pes.
S’aconsella beure 8 tassons d’aigua al dia (depèn de la dieta, exercici físic, temperatura, etc.)
A l’institut és millor només beure aigua.
Per què no és bo beure begudes ensucrades?
La beguda recomanada és l’aigua. Els refrescos i els sucs tenen molta quantitat de sucre. Això pot provocar el ¨rebot hipoglugèmic i ¨accelera¨ als nins-es ja que suposa una energia inmediata.
A més, els refrescos de cola són perjudicials pels ossos perquè tenen un alt contingut d’àcid fosfòric, que pot tenir un efecte desmineralitzant.

DINAR
35% de l’energia necessària del dia
Un dinar equilibrat ha de portar cada dia:
Verdures i/o hortalisses crues o cuites. Cal tenir en compte que és recomanable menjar algun aliment fresc a cada àpat, ja sigui amanida o fruita.
Cereals (pa, pasta, arròs, mill, etc.), preferiblement integrals, o tubercles (patata, monei, etc.)
Aliments proteics (ous, carn, peix, marisc i llegum).
De postres, el més recomanable és la fruita i de manera ocasional el iogurt. Els dolços (natilles, flam, pastís, gelat, etc.) només s’han de menjar ocasionalment, és a dir, no cada setmana.
S’ha de vigilar el consum de menjar ràpid: aporten un excés de greixos i sal.
La fruita fresca és una bona opció per acabar el dinar. S’aconsella disminuir el consum de dolços.
S’aconsella beure aigua i no prendre refrescos i begudes ensucrades durant el dinar perquè aporten calories buides de nutrients.
Quins tipus de proteïna hem de menjar?
Una proteïna d’alt valor biològic conté tots els aminoàcids essencials que el cos necessita. L’obtenim dels ous, els làctics, el peix i la carn. També podem menjar proteïna d’alt valor biològic combinant cereals i llegums, sense necessitat d’aportar un segon plat de carn o peix. Per exemple: llenties guisades amb arròs i verdures.En el nostre entorn, els infants consumeixen més del doble de les proteïnes que es recomanen, sobretot a partir d’aliments d’origen animal; per tant, cal moderar-ne el consum.

BERENAR

Ha de ser el 15% de l’energia necessària del dia

Un bon berenar pot ser: un entrepà, fruita, torrades amb formatge, bol de cereals amb llet o iogurt amb un grapat de fruita seca (nous, avellanes o ametlles: crues o torrades i sense sal preferentment).
S’ha de limitar el consum d’aperitius i fregits, llaminadures, caramels, begudes ensucrades, brioixeria, i menjar ràpid.
S’aconsella limitar a dues hores al dia el temps d’ús de pantalles per evitar el risc de sobrepès i obesitat: televisió, ordinador, videojocs.
S’ha de practicar esport o activitat física cada dia: l’adult almenys 30 minuts al dia i 60 minuts els més petits.
Alguns beneficis derivats de fer esport regularment són: millora de la salut mental, reforç de la xarxa social i millor rendiment acadèmic.

SOPAR

Ha de ser el 25% de l’energia necessària del dia
El sopar ha d’estar format pels mateixos grups d’aliments que el dinar (verdures i hortalisses, aliments proteics -carn, ous, peix, marisc i llegums- i cereals o fècules), però en menys quantitat. El sopar convé que sigui lleuger perquè cremem poca energia abans d’anar a dormir i per facilitar el descans (sopar de fàcil digestió).
També s’han de prendre postres, preferentment fruita i ocasionalment iogurt.
S’ha de vigilar el consum d’aliments rics en greixos saturats i sucres.
Al seuren's a taula s'ha d'incidir en la importància de la comunicació familiar durant el sopar a taula, ja que és un dels pocs moments del dia en que habitualment la família pot parlar plegada. S’ha d’evitar que cadascú sopi en un lloc i/o moment diferent. També és recomanable apagar el televisor i no tenir el mòbil a taula per facilitar la conversa familiar.


PERCENTATGE APROXIMAT D'INGESTES :

viernes, 27 de marzo de 2015

ACTIVITAT FÍSICA A LA NATURA: MEDI AQUÀTIC

Piragüisme (canoa i kajak)
Esport nàutic que consisteix a navegar amb piragua en aigües tranquil·les o aigües vives.
La piragua és una embarcació lleugera, d’una o més places, impulsada a rem. N’hi ha de dos tipus:
-Canoa: el buc és com el d’una barca normal i es rema amb una cama agenollada i l’altra flexionada, i el rem té una sola pala.
-Caiac: el buc està tancat excepte l’obertura oval per on entra el que rema assegut, i els rems són de dues pales. El tripulant queda ajustat a l’embarcació i impedeix així que entri l’aigua.
La conducció de piragües per aigües braves no és fàcil i calen algunes hores de classes prèvies.

Material: banyador, sabatilles i tovallola.Equipament col·lectiu: piragua, rem, casc i armilla salvavides.Dificultat i risc: en aigües braves, mitjà i en aigües tranquil·les, baix. És imprescindible saber nedar.


Vela lleugera

Navegació en embarcacions lleugeres i sense cabina. El protagonista és el vent que les empeny i els aficionats trien el rumb dominant la vela. El pilotatge no requereix cap titulació. Són aparells per a un, dos o tres tripulants, de preu assequible i fàcil de guardar.

Material: equip de bany i protecció solar. Equipament col·lectiu: embarcació. Dificultat i risc: baix.





 
 Per practicar esports d’aigua hi ha dues coses que sempre has de tenir en compte: una és saber nedar encara que l’activitat no sigui directament a l’aigua i l’altra és protegir-te sempre dels rajos solars.


martes, 17 de febrero de 2015

SORTIDA 6È CURSA SOLIDÀRIA IES PUIG DE SA FONT

                                                        QUÈ ÉS LA RESISTÈNCIA?
Podem definir la resistència com la qualitat física que permet a una persona realitzar esforços de llarga durada. Per això, serà fonamental per poder “resistir” el cansament que ens provoca la pràctica continuada d’exercici.
Alguns exemples d’esportistes que necessiten tenir molta resistència són:
Els ciclistes, per poder aguantar aquelles etapes tan llargues damunt la bicicleta.
El corredor de marató que ha de realitzar un esforç dur al llarg de 42,195 km.
Els nedadors que en alguns entrenament fan molts quilòmetres.
El muntanyenc que camina durant dies per assolir el cim.
També altres esportistes com els jugadors de bàsquet, de futbol... han de tenir una bona resistència per poder aguantar tot un partit sense esgotar-se.
Tenir una bona resistència és fonamental per a gairebé totes les especialitats esportives. Però, a més, també és important per la nostra vida diària, ja que ens permet realitzar sense cansar-nos les activitats quotidianes, com pujar les escales de casa teva, anar caminant ràpid cap al col•legi sense cansar-te, jugar amb els companys durant una bona estona...

1.2.    QUINS SÓN ELS TIPUS DE RESISTÈNCIA?
La resistència és diferent en funció del tipus d’exercici que haguem de fer. Has d’entendre que per realitzar qualsevol activitat física cal aportar oxigen als músculs. Aquest es captat de l’aire i transportat per la sang. Així, segons la quantitat d’oxigen que hi arribi, parlarem de dos tipus bàsics de resistència:

•    La resistència aeròbica
Si l’exercici és de baixa intensitat, l’oxigen que el nostre organisme és capaç d’aportar serà suficient per poder satisfer les necessitats que l’exercici exigeix. Per això, es tractarà d’un esforç tranquil i podrem practicar durant una bona estona sense cansar-nos.
Amb ella realitzem esforços o exercicis aeròbics, és a dir, prolongats i de baixa-mitja  intensitat.
Alguns exemples de resistència aeròbica són la que empra un corredor de muntanya com el Tofol Castanyer, o un triatleta con Javier Gómez Noya.
                 
•    La resistència anaeròbica
Si l’exercici és molt intens, exigirà molt d’oxigen, i el nostre organisme no serà capaç d’aportar-lo. En ser insuficient, anirem caient progressivament en l’esgotament, i al final ens haurem d’aturar.
Per practicar aquests exercicis físics, que s’han de realitzar en dèficit o àdhuc o manca total d’oxigen, hem emprat la nostra resistència anaeròbica.
Amb ella podrem practicar esforços anaeròbics, es a dir, molt intensos i per tant molt breus. Un exemple seria el que empra un corredor de 400m que només ha de realitzar una volta a la pista... però... “com un coet”! o l’esforç duríssim d’un ciclista que realitza una cursa contra rellotge, o la correguda que fa un jugador de futbol quan fa un contraatac.
A vegades un mateix esportista ha d’emprar els dos tipus de resistència, gairebé al mateix temps. Un exemple es el jugador de bàsquet que durant tot el partit ha de córrer a un ritme moderat (esforç aeròbic) però que de sobte ha de realitzar esprints ràpids per portar a terme un contraatac o be per anar a defensar desprès de perdre una pilota(en aquest cas utilitza la resistència anaeròbica).

A la cursa solidària l'objectiu principal és  mostrar compromís i sol.lidaritat juntament amb els nins-es d'altres escoles col.laborant en la mesura que es pugui i a més es participa en una cursa de veritat amb nins-es de Cala Millor, Sa Coma i Son Servera, abans de començar ja hem guanyat tots, però si a més vols fer primer comença a preparar-té!!