https://youtu.be/lVRbAhypio0
miércoles, 18 de noviembre de 2015
lunes, 28 de septiembre de 2015
domingo, 20 de septiembre de 2015
martes, 15 de septiembre de 2015
lunes, 11 de mayo de 2015
ALIMENTACIÓ SALUDABLE.RESUMEIX ELS 2 ARTICLES A UN FULL PER UNA CARA
ARTICLES A LLEGIR PER RESUMIR :
1-.
Els hidrats de carboni
1-.
Els hidrats de carboni
Los carbohidratos complejos que se encuentran en los productos integrales son los más beneficiosos para el cuerpo. Ejemplos de carbohidratos complejos incluyen el pan integral, las patatas, el arroz integral, la avena y los frijoles. Los expertos afirman que casi la mitad de las calorías diarias provienen de los carbohidratos.
Por lo que se refiere a las grasas, éstas son otra fuente importante de calorías. En cantidades limitadas, las grasas son una fuente de combustible necesaria y cumplen otras funciones importantes para la salud, como mantener la piel y el cabello saludables. Sin embargo, demasiadas grasas pueden provocar enfermedades cardíacas y otros problemas de salud.
Además, reemplazar los carbohidratos de tu dieta por grasas puede hacer que el cuerpo funcione más lento, ya que debe trabajar más para usar las grasas como energía. En general, las grasas no deben superar el 30% de las calorías diarias. Cuando sea posible, consume grasas insaturadas, como las que se encuentran en el aceite de oliva y las nueces. Estas grasas son mejores para el corazón(evita un exeso de carnes rojas o carnes preparadas). Los nutricionistas recomiendan que las proteínas aporten entre el 10% al 15% restante de las calorías diarias.
Las Proteínas
Las proteínas se encuentran en alimentos como la carne, los huevos, la leche y los frutos secos. Ten en cuenta que si bien las proteínas desempeñan un papel en el aumento de la masa muscular, un consumo excesivo no contribuye a fortalecer los músculos. Y los niveles altos de proteínas consumidas con el tiempo pueden ser peligrosos para la salud, dado que metabolizar el exceso de proteínas puede generar mucha carga en el hígado y los riñones.
2-.FIXA'T
La
importància de realitzar 5 menjars al dia per evitar l’obesitat
infantil: esmorzar a casa, esmorzar a mig matí, dinar, berenar i
sopar.
Obesitat
infantil: un de cada tres nens i nenes té excés de pes. Som un dels
països amb més obesitat infantil del món.
A
CASA ABANS D'ANAR A L'INSTITUT I BERENAR AL PATI:
L’esmorzar
és una menjada important que es pot fer a casa o repartit entre la
llar i l’escola.
Ha
d’aportar, aproximadament, ha de ser un 25% de l’energia
necessària del dia,
El
primer esmorzar del dia ha d’incloure fruita fresca (en peça o
macedònia preferiblement), làctic (un got de llet, un iogurt
o un tros de formatge) i cereals (a escollir entre pa, torrades,
musli, cereals d’esmorzar amb baix contingut en sucre i greixos no
saturats com són els flocs de blat de moro i/o blat –cereals
d’esmorzar integrals-; ocasionalment galetes o pa amb una
cullaradeta d'oli d'oliva.
Beneficis
derivats d’un esmorzar complet a casa: contribueix a l’adequat
repartiment dels aliments al llarg del dia, predisposa a una major
capacitat d’atenció a l’escola i afavoreix la regulació del pes
corporal.
Per
què cal fer 5 menjades al dia i no menys?
Fer
5 menjars al dia ens dóna energia de forma gradual i continuada;
s’arriba al següent àpat amb menys gana i, per tant, s’eviten
excessives ingestes calòriques. Ajuda a prevenir el sobrepès i
l’obesitat perquè quan ens saltem àpats el cos interpreta que ha
d’estalviar energia.
BERENAR
AL PATI
A
banda d’esmorzar a casa, s’ha de fer un esmorzar a mig matí. El
millor és un entrepà petit (preferiblement de formatge, conserves
de peix o gall dindi i una vegada a la setmana, com a màxim,
embotit) o una barreta de cereals amb una peça de fruita.
Cal
vigilar el consum de pastes i brioixeria ja que contenen sucres i
greixos saturats que poden augmentar el colesterol i afavorir l’excés
de pes.
S’aconsella
beure 8 tassons d’aigua al dia (depèn de la dieta, exercici físic,
temperatura, etc.)
A
l’institut és millor només beure aigua.
Per
què no és bo beure begudes ensucrades?
La beguda recomanada és l’aigua. Els refrescos i els sucs tenen molta quantitat de sucre. Això pot provocar el ¨rebot hipoglugèmic i ¨accelera¨ als nins-es ja que suposa una energia inmediata.
La beguda recomanada és l’aigua. Els refrescos i els sucs tenen molta quantitat de sucre. Això pot provocar el ¨rebot hipoglugèmic i ¨accelera¨ als nins-es ja que suposa una energia inmediata.
A
més, els refrescos de cola són perjudicials pels ossos perquè
tenen un alt contingut d’àcid fosfòric, que pot tenir un efecte
desmineralitzant.
DINAR
35%
de l’energia necessària del dia
Un
dinar equilibrat ha de portar cada dia:
Verdures
i/o hortalisses crues o cuites. Cal tenir en compte que és
recomanable menjar algun aliment fresc a cada àpat, ja sigui amanida
o fruita.
Cereals
(pa, pasta, arròs, mill, etc.), preferiblement integrals, o
tubercles (patata, monei,
etc.)
Aliments
proteics (ous, carn, peix, marisc i llegum).
De
postres, el més recomanable és la fruita i de manera ocasional el
iogurt. Els dolços (natilles,
flam, pastís, gelat, etc.) només s’han de menjar ocasionalment,
és a dir, no cada setmana.
S’ha
de vigilar el consum de menjar ràpid: aporten un excés de greixos i
sal.
La
fruita fresca és una bona opció per acabar el dinar. S’aconsella
disminuir el consum de dolços.
S’aconsella
beure aigua i no prendre refrescos i begudes ensucrades durant el
dinar perquè aporten calories buides de nutrients.
Quins
tipus de proteïna hem de menjar?
Una
proteïna d’alt valor biològic conté tots els aminoàcids
essencials que el cos necessita. L’obtenim dels ous, els làctics,
el peix i la carn. També podem menjar proteïna d’alt valor
biològic combinant cereals i llegums, sense necessitat d’aportar
un segon plat de carn o peix. Per exemple: llenties guisades amb
arròs i verdures.En el nostre entorn, els infants consumeixen més
del doble de les proteïnes que es recomanen, sobretot a partir
d’aliments d’origen animal; per tant, cal moderar-ne el consum.
BERENAR
Ha
de ser el 15% de l’energia necessària del dia
Un
bon berenar pot ser: un entrepà, fruita, torrades amb formatge, bol
de cereals amb llet o iogurt amb un grapat de fruita seca (nous,
avellanes o ametlles: crues o torrades i sense sal preferentment).
S’ha
de limitar el consum d’aperitius i fregits, llaminadures, caramels,
begudes ensucrades, brioixeria, i menjar ràpid.
S’aconsella
limitar a dues hores al dia el temps d’ús de pantalles per evitar
el risc de sobrepès i obesitat: televisió, ordinador, videojocs.
S’ha
de practicar esport o activitat física cada dia: l’adult almenys
30 minuts al dia i 60 minuts els més petits.
Alguns
beneficis derivats de fer esport regularment són: millora de la
salut mental, reforç de la xarxa social i millor rendiment acadèmic.
SOPAR
Ha
de ser el 25% de l’energia necessària del dia
El
sopar ha d’estar format pels mateixos grups d’aliments que el
dinar (verdures i hortalisses, aliments proteics -carn, ous, peix,
marisc i llegums- i cereals o fècules), però en menys quantitat. El
sopar convé que sigui lleuger perquè cremem poca energia abans
d’anar a dormir i per facilitar el descans (sopar de fàcil
digestió).
També
s’han de prendre postres, preferentment fruita i ocasionalment
iogurt.
S’ha
de vigilar el consum d’aliments rics en greixos saturats i sucres.
Al seuren's a taula s'ha
d'incidir en la importància de la comunicació
familiar durant el sopar a taula, ja que és un dels pocs moments del
dia en que habitualment la família pot parlar plegada. S’ha
d’evitar que cadascú sopi en un lloc i/o moment diferent. També
és recomanable apagar el televisor i no tenir el mòbil a taula per
facilitar la conversa familiar.
PERCENTATGE APROXIMAT
D'INGESTES :
domingo, 29 de marzo de 2015
viernes, 27 de marzo de 2015
ACTIVITAT FÍSICA A LA NATURA: MEDI AQUÀTIC
Esport nàutic
que consisteix a navegar amb piragua en aigües tranquil·les o
aigües vives.
La piragua és una embarcació lleugera, d’una o més places, impulsada a rem. N’hi ha de dos tipus:
-Canoa: el buc és com el d’una barca normal i es rema amb una cama agenollada i l’altra flexionada, i el rem té una sola pala.
-Caiac: el buc està tancat excepte l’obertura oval per on entra el que rema assegut, i els rems són de dues pales. El tripulant queda ajustat a l’embarcació i impedeix així que entri l’aigua.
La conducció de piragües per aigües braves no és fàcil i calen algunes hores de classes prèvies.
La piragua és una embarcació lleugera, d’una o més places, impulsada a rem. N’hi ha de dos tipus:
-Canoa: el buc és com el d’una barca normal i es rema amb una cama agenollada i l’altra flexionada, i el rem té una sola pala.
-Caiac: el buc està tancat excepte l’obertura oval per on entra el que rema assegut, i els rems són de dues pales. El tripulant queda ajustat a l’embarcació i impedeix així que entri l’aigua.
La conducció de piragües per aigües braves no és fàcil i calen algunes hores de classes prèvies.
Material: banyador, sabatilles i tovallola.Equipament col·lectiu: piragua, rem, casc i armilla salvavides.Dificultat i risc: en aigües braves, mitjà i en aigües tranquil·les, baix. És imprescindible saber nedar.
Vela
lleugera
Navegació en
embarcacions lleugeres i sense cabina. El protagonista és el vent
que les empeny i els aficionats trien el rumb dominant la vela. El
pilotatge no requereix cap titulació. Són aparells per a un, dos o
tres tripulants, de preu assequible i fàcil de guardar.
Material: equip de bany i protecció solar. Equipament col·lectiu: embarcació. Dificultat i risc: baix.
Per
practicar esports d’aigua hi ha dues coses que sempre has de tenir
en compte: una és saber nedar encara que l’activitat no sigui
directament a l’aigua i l’altra és protegir-te sempre dels rajos
solars.
domingo, 22 de febrero de 2015
martes, 17 de febrero de 2015
SORTIDA 6È CURSA SOLIDÀRIA IES PUIG DE SA FONT
QUÈ ÉS LA RESISTÈNCIA?
Podem definir la resistència com la qualitat física que permet a una persona realitzar esforços de llarga durada. Per això, serà fonamental per poder “resistir” el cansament que ens provoca la pràctica continuada d’exercici.
Alguns exemples d’esportistes que necessiten tenir molta resistència són:
Els ciclistes, per poder aguantar aquelles etapes tan llargues damunt la bicicleta.
El corredor de marató que ha de realitzar un esforç dur al llarg de 42,195 km.
Els nedadors que en alguns entrenament fan molts quilòmetres.
El muntanyenc que camina durant dies per assolir el cim.
També altres esportistes com els jugadors de bàsquet, de futbol... han de tenir una bona resistència per poder aguantar tot un partit sense esgotar-se.
Tenir una bona resistència és fonamental per a gairebé totes les especialitats esportives. Però, a més, també és important per la nostra vida diària, ja que ens permet realitzar sense cansar-nos les activitats quotidianes, com pujar les escales de casa teva, anar caminant ràpid cap al col•legi sense cansar-te, jugar amb els companys durant una bona estona...
1.2. QUINS SÓN ELS TIPUS DE RESISTÈNCIA?
La resistència és diferent en funció del tipus d’exercici que haguem de fer. Has d’entendre que per realitzar qualsevol activitat física cal aportar oxigen als músculs. Aquest es captat de l’aire i transportat per la sang. Així, segons la quantitat d’oxigen que hi arribi, parlarem de dos tipus bàsics de resistència:
• La resistència aeròbica
Si l’exercici és de baixa intensitat, l’oxigen que el nostre organisme és capaç d’aportar serà suficient per poder satisfer les necessitats que l’exercici exigeix. Per això, es tractarà d’un esforç tranquil i podrem practicar durant una bona estona sense cansar-nos.
Amb ella realitzem esforços o exercicis aeròbics, és a dir, prolongats i de baixa-mitja intensitat.
Alguns exemples de resistència aeròbica són la que empra un corredor de muntanya com el Tofol Castanyer, o un triatleta con Javier Gómez Noya.
• La resistència anaeròbica
Si l’exercici és molt intens, exigirà molt d’oxigen, i el nostre organisme no serà capaç d’aportar-lo. En ser insuficient, anirem caient progressivament en l’esgotament, i al final ens haurem d’aturar.
Per practicar aquests exercicis físics, que s’han de realitzar en dèficit o àdhuc o manca total d’oxigen, hem emprat la nostra resistència anaeròbica.
Amb ella podrem practicar esforços anaeròbics, es a dir, molt intensos i per tant molt breus. Un exemple seria el que empra un corredor de 400m que només ha de realitzar una volta a la pista... però... “com un coet”! o l’esforç duríssim d’un ciclista que realitza una cursa contra rellotge, o la correguda que fa un jugador de futbol quan fa un contraatac.
A vegades un mateix esportista ha d’emprar els dos tipus de resistència, gairebé al mateix temps. Un exemple es el jugador de bàsquet que durant tot el partit ha de córrer a un ritme moderat (esforç aeròbic) però que de sobte ha de realitzar esprints ràpids per portar a terme un contraatac o be per anar a defensar desprès de perdre una pilota(en aquest cas utilitza la resistència anaeròbica).
A la cursa solidària l'objectiu principal és mostrar compromís i sol.lidaritat juntament amb els nins-es d'altres escoles col.laborant en la mesura que es pugui i a més es participa en una cursa de veritat amb nins-es de Cala Millor, Sa Coma i Son Servera, abans de començar ja hem guanyat tots, però si a més vols fer primer comença a preparar-té!!
Podem definir la resistència com la qualitat física que permet a una persona realitzar esforços de llarga durada. Per això, serà fonamental per poder “resistir” el cansament que ens provoca la pràctica continuada d’exercici.
Alguns exemples d’esportistes que necessiten tenir molta resistència són:
Els ciclistes, per poder aguantar aquelles etapes tan llargues damunt la bicicleta.
El corredor de marató que ha de realitzar un esforç dur al llarg de 42,195 km.
Els nedadors que en alguns entrenament fan molts quilòmetres.
El muntanyenc que camina durant dies per assolir el cim.
També altres esportistes com els jugadors de bàsquet, de futbol... han de tenir una bona resistència per poder aguantar tot un partit sense esgotar-se.
Tenir una bona resistència és fonamental per a gairebé totes les especialitats esportives. Però, a més, també és important per la nostra vida diària, ja que ens permet realitzar sense cansar-nos les activitats quotidianes, com pujar les escales de casa teva, anar caminant ràpid cap al col•legi sense cansar-te, jugar amb els companys durant una bona estona...
1.2. QUINS SÓN ELS TIPUS DE RESISTÈNCIA?
La resistència és diferent en funció del tipus d’exercici que haguem de fer. Has d’entendre que per realitzar qualsevol activitat física cal aportar oxigen als músculs. Aquest es captat de l’aire i transportat per la sang. Així, segons la quantitat d’oxigen que hi arribi, parlarem de dos tipus bàsics de resistència:
• La resistència aeròbica
Si l’exercici és de baixa intensitat, l’oxigen que el nostre organisme és capaç d’aportar serà suficient per poder satisfer les necessitats que l’exercici exigeix. Per això, es tractarà d’un esforç tranquil i podrem practicar durant una bona estona sense cansar-nos.
Amb ella realitzem esforços o exercicis aeròbics, és a dir, prolongats i de baixa-mitja intensitat.
Alguns exemples de resistència aeròbica són la que empra un corredor de muntanya com el Tofol Castanyer, o un triatleta con Javier Gómez Noya.
• La resistència anaeròbica
Si l’exercici és molt intens, exigirà molt d’oxigen, i el nostre organisme no serà capaç d’aportar-lo. En ser insuficient, anirem caient progressivament en l’esgotament, i al final ens haurem d’aturar.
Per practicar aquests exercicis físics, que s’han de realitzar en dèficit o àdhuc o manca total d’oxigen, hem emprat la nostra resistència anaeròbica.
Amb ella podrem practicar esforços anaeròbics, es a dir, molt intensos i per tant molt breus. Un exemple seria el que empra un corredor de 400m que només ha de realitzar una volta a la pista... però... “com un coet”! o l’esforç duríssim d’un ciclista que realitza una cursa contra rellotge, o la correguda que fa un jugador de futbol quan fa un contraatac.
A vegades un mateix esportista ha d’emprar els dos tipus de resistència, gairebé al mateix temps. Un exemple es el jugador de bàsquet que durant tot el partit ha de córrer a un ritme moderat (esforç aeròbic) però que de sobte ha de realitzar esprints ràpids per portar a terme un contraatac o be per anar a defensar desprès de perdre una pilota(en aquest cas utilitza la resistència anaeròbica).
A la cursa solidària l'objectiu principal és mostrar compromís i sol.lidaritat juntament amb els nins-es d'altres escoles col.laborant en la mesura que es pugui i a més es participa en una cursa de veritat amb nins-es de Cala Millor, Sa Coma i Son Servera, abans de començar ja hem guanyat tots, però si a més vols fer primer comença a preparar-té!!
miércoles, 21 de enero de 2015
martes, 13 de enero de 2015
Suscribirse a:
Entradas (Atom)