CONSELLS PER ALS ¨PAPAS -MAMAS¨A L'HORA DE SORTIR A CAMINAR PUBLICAT A: ELPAIS.COM ; BASAT EN PRESCRIPCIONS DE L'ACSM(AMERICAN COLLEGE SPORTS MEDICINE)

http://elpais.com/elpais/2015/02/19/buenavida/1424342900_174037.html

SORTIDA 6È CURSA SOLIDÀRIA IES PUIG DE SA FONT

                                                        QUÈ ÉS LA RESISTÈNCIA?
Podem definir la resistència com la qualitat física que permet a una persona realitzar esforços de llarga durada. Per això, serà fonamental per poder “resistir” el cansament que ens provoca la pràctica continuada d’exercici.
Alguns exemples d’esportistes que necessiten tenir molta resistència són:
Els ciclistes, per poder aguantar aquelles etapes tan llargues damunt la bicicleta.
El corredor de marató que ha de realitzar un esforç dur al llarg de 42,195 km.
Els nedadors que en alguns entrenament fan molts quilòmetres.
El muntanyenc que camina durant dies per assolir el cim.
També altres esportistes com els jugadors de bàsquet, de futbol... han de tenir una bona resistència per poder aguantar tot un partit sense esgotar-se.
Tenir una bona resistència és fonamental per a gairebé totes les especialitats esportives. Però, a més, també és important per la nostra vida diària, ja que ens permet realitzar sense cansar-nos les activitats quotidianes, com pujar les escales de casa teva, anar caminant ràpid cap al col•legi sense cansar-te, jugar amb els companys durant una bona estona...

1.2.    QUINS SÓN ELS TIPUS DE RESISTÈNCIA?
La resistència és diferent en funció del tipus d’exercici que haguem de fer. Has d’entendre que per realitzar qualsevol activitat física cal aportar oxigen als músculs. Aquest es captat de l’aire i transportat per la sang. Així, segons la quantitat d’oxigen que hi arribi, parlarem de dos tipus bàsics de resistència:

•    La resistència aeròbica
Si l’exercici és de baixa intensitat, l’oxigen que el nostre organisme és capaç d’aportar serà suficient per poder satisfer les necessitats que l’exercici exigeix. Per això, es tractarà d’un esforç tranquil i podrem practicar durant una bona estona sense cansar-nos.
Amb ella realitzem esforços o exercicis aeròbics, és a dir, prolongats i de baixa-mitja  intensitat.
Alguns exemples de resistència aeròbica són la que empra un corredor de muntanya com el Tofol Castanyer, o un triatleta con Javier Gómez Noya.
                 
•    La resistència anaeròbica
Si l’exercici és molt intens, exigirà molt d’oxigen, i el nostre organisme no serà capaç d’aportar-lo. En ser insuficient, anirem caient progressivament en l’esgotament, i al final ens haurem d’aturar.
Per practicar aquests exercicis físics, que s’han de realitzar en dèficit o àdhuc o manca total d’oxigen, hem emprat la nostra resistència anaeròbica.
Amb ella podrem practicar esforços anaeròbics, es a dir, molt intensos i per tant molt breus. Un exemple seria el que empra un corredor de 400m que només ha de realitzar una volta a la pista... però... “com un coet”! o l’esforç duríssim d’un ciclista que realitza una cursa contra rellotge, o la correguda que fa un jugador de futbol quan fa un contraatac.
A vegades un mateix esportista ha d’emprar els dos tipus de resistència, gairebé al mateix temps. Un exemple es el jugador de bàsquet que durant tot el partit ha de córrer a un ritme moderat (esforç aeròbic) però que de sobte ha de realitzar esprints ràpids per portar a terme un contraatac o be per anar a defensar desprès de perdre una pilota(en aquest cas utilitza la resistència anaeròbica).

A la cursa solidària l'objectiu principal és  mostrar compromís i sol.lidaritat juntament amb els nins-es d'altres escoles col.laborant en la mesura que es pugui i a més es participa en una cursa de veritat amb nins-es de Cala Millor, Sa Coma i Son Servera, abans de començar ja hem guanyat tots, però si a més vols fer primer comença a preparar-té!!